Un Viaje Personal

Fa ja molt de temps havia cregut que la col·lectivització dels mitjans de producció era si no el més eficaç, si el més just i equitatiu del sistemes econòmics. Avui penso, a la llum dels esdeveniments dels darrers decennis, que la socialdemocràcia és l'única possibilitat per desenvolupar una política d'esquerres factible. Tot això sense menysprear les meves velles concepcions. “El món no serà més que una comunitat i que s'haurà d'escollir per dirigents els homes més savis. Tothom tractarà els fills dels altres homes com si fossin fills propis. La gent menysprearà el malbaratament dels béns. Ningú acapararà i es treballarà sense afany de benefici individual”. Són preceptes de l'antic confucianisme . Somnis humans que mai s'han materialitzat.

Imagina que no existe el Cielo es fácil si lo intentas sin el Infierno debajo nuestro arriba nuestro, solo el cielo Imagina a toda la gente viviendo el hoy... Imagina que no hay países no es difícil de hacer nadie por quien matar o morir ni tampoco religión imagina a toda la gente viviendo la vida en paz... Puedes decir que soy un soñador pero no soy el único espero que algún día te unas a nosotros y el mundo vivirá como uno Imagina que no hay posesiones quisiera saber si puedes sin necesidad de gula o hambre una hermandad de hombres imagínate a toda la gente compartiendo el mundo Puedes decir que soy un soñador pero no soy el único espero que algún día te unas a nosotros y el mundo vivirá como uno

Sempre he estimat aquesta canço de'n Llach. És una canço d'amor al seu país. Serveix per a tots els que s'estimem el seu pais. I jo li dedico al meu: Badalona/Baetulo. País petit ( Lluís Llach ) El meu país és tan petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist. Diuen les velles sàvies que és per això que torna. Potser sí que exageren, tant se val! és així com m'agrada a mi i no en sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. El meu país és tan petit que des de dalt d'un campanar sempre es pot veure el campanar veí. Diuen que els poblets tenen poc, tenen por de sentir-se sols, tenen por de ser massa grans, tant se val! és així com m'agrada a mi i no sabria dir res més. Canto i sempre em sabré malalt d'amor pel meu país. El meu país és tan petit que sempre cap dintre del cor si és que la vida et porta lluny d'aquí i ens fem contrabandistes, mentre no descob