Un Viaje Personal

Ya hace tiempo que pedimos un cambio en la ley electoral. Aquí en Catalunya -que tenemos competencia para ello- no hemos legislado una ley electoral propia. La española a los nacional-catolicos les va de muerte y por ello nunca han aceptado el cambio a parte de que se requieren los 2/3 del Parlament. (La independencia no necesita ni el 50%). A ver si se ponen a ello y nos tejen una Ley más proporcional los nuevos partidos junto, esperemos, al PSOE. A los catalanes nos vendrá de fabula, ya que con esta modificación, al fin, los que tengan más votos tendrán también más diputados. Anomalia que hay que zanjar. No sería de recibo que el PSOE dé la espalda a esta propuesta, sobretodo porque la llevan en su programa electoral. El PSC debe presionar al PSOE y enviar a tomar viento a los barones, si es necesario. Artículo de  Pablo Simón en elpais.com D´Hondt ha muerto, larga vida a Sainte-Laguë

Com ja vaig aventurar al meu anterior post, al final, "sols pot quedar un". Estava escrit, però no als estels, sinó a les teranyines que acompanyen en el seu viatge un partit que albira el fons pensant que encara queda un bon tros per estavellar-se completament. Hi ha temps de girar cua i retornar a l'inici. Al final del recompte ha quedat fora del circuit l'altre candidat a competir a les primaries. Els seus avals no han passat la prova del cotó. Massa just vaig vaticinar. I així ha estat. Sols pot quedar un: el candidat de l'aparell, com sempre orquestrat des de l'empresa tubgsal . Una empresa que podríem convertir en un model exportable -ara que es necessita tant exportar- de control total d'un partit des d'una empresa de transports públics. Clar que això, certament, ja deu estar inventat a Europa.  Fa riure, com l'encantador de serps, el flautista d'hamelin es dedica en la seva jubilació a fer d'adalil dels valors de la democr...

Joc brut a can PSC-Badalona. Una tònica habitual i un modus operandi que no varia. Les formes de funcionar del partit, del PSC, no van en la direcció que demanen els ciutadans. Transparència i demacracia. Més Democracia. Albert Tomás PSC Badalona I no soc jo qui ho diu. Els dos candidats a presentar-se a les primaries a Badalona organitzades pel PSC han denunciat joc brut per part de la direcció. Albert Tomás va haver de recollir les signatures pràcticament a cegues: li van negar la llista d'afiliats .Denuncia.  Altre tema és que Tomás podría veure's fora del procés si algunes de les seves signatures foren invalidades. Molt justet ha anat. Josep Duran, acusa la direcció d'orquestrar a través de TUGSAL, la recollida i la possible victòria del candidat del partit a Nicaragua, el impresentable Jordi Serra. Impresentable, per que es presenta sol. Duran parla de duplicitat de firmes a favor de dos candidats i de vots dirigits per la cúpula del part...

Un cop presa la decisió de tirar endavant la moció "tan sols" queda presentar els ciutadans la seva proposta de PROGRAMA DE GOVERN que faci creïble el discurs tripartit de què “ Badalona viu una situació d'excepcionalitat ” -cosa que, d'altra banda tothom sap o viu en carn pròpia- i que amb ells al govern, canviarà. El segon tema, espinós només per un dels caps de llista -Serra, naturalment ja que s'hi juga el ser o no ser- serà la pedra angular en què es fonamentarà la credibilitat del nou govern davant dels ciutadans de Badalona. Programa i lideratge. No crec que tingui que repetir que des del PARTIT SOCIALISTA DE BADALONA, considerem que nomenar novament alcalde a l'indigne Jordi Serra seria un cop mortal a la credibilitat de què feia esment anteriorment. Per últim se'm fa difícil veure l'esquerra Badalonina al front de manifestacions contra les retallades a l'Estat de Benestar liderades per CIU i PP i.. en contra de la co...

El que estava previst que passés ha passat. Xavier Garcia Albiol, després de 20 anys a l'oposició ha aconseguit el que ningú s'imaginava que podes passar, convertir-se en el partit més votat pels badalonins. Any rere any, el PP ha anat rascant vots dels barris socialistes. Els antics votants del PSC han canviat el seu sentit de vot. Potser no tant per qüestions ideològiques com per desencís cap el model implantat pel socialisme imperant a Catalunya. Governar la Generalitat de Catalunya ha generat més desencants que entusiasme entre els seus votants, per diferents motius. Haver de governar en coalició amb ICV i ERC ha estat un veritable problema de comprensió de les polítiques realitzades. Sembla que hi ha qui s'oblida de l'important vot constitucionalista que rep el PSC a Catalunya, i un pacte amb ERC no ha estat contemplat amb simpatia.

El fenomeno bipartidista llega a Badalona Badalona ha sido los últimos tiempos objeto de atención especial en los medios. Albiol los ha acaparado todos con su monodiscurso sobre seguridad e inmigración. Hasta tal punto que hemos sido objeto de un experimento perfectamente orquestado para que el PP pueda llegar a los municipios que hasta ahora se le resistían. Todos han o hemos ayudado a ello. Primero los medios de comunicación que han hecho de Albiol una estrella mediática interviniendo en todos los foros que le han brindado. No ha habido día que no estuviera presente en uno de ellos. Los medios han estado de su lado. Segundo como rechazo a su discurso hemos hecho continuas campañas contra Albiol que lo único que han conseguido ha sido incrementar su popularidad. Erre que erre, plataformas, firmas, denuncias a la fiscalia... mejor campaña publicitaria no le hemos podido hacer. Hasta le hubiera sobrado los dineros gastados en la publicidad de la campaña electoral. ¡Si se la hemos...

Tot i creure que el tripartit de Montilla ha estat calamitós per la credibilitat del Govern de Catalunya davant de la majoria dels ciutadans, aquests darrers dies estic donant voltes al sentit del meu vot. No m'agrada Montilla, mai m'ha agradat Montilla. Pel que representa dins del PSC, l'ofegament del pluralisme intern de que a fet gala i per la seva manca de lideratge polític. Estem a l'inici de la Campanya electoral, he sentit alguns debats i alguns discursos. Cap m'ha donat l'idea que tingui la solució de com resoldre els molts problemes generats per la crisi. No en tinc confiança. Tampoc m'ho han sabut transmetre, si en tenen.

Tots els partits del Parlament van acceptar el passat dijous iniciar al setembre el tràmit del projecte de llei electoral que impulsa el Departament de Governació de la Generalitat. Curiosament, va ser una moció de CiU la que va donar peu a aquest nou impulsos per crear la ponencia que elaborarà la llei. La resta de grups van votar afirmativament. Des del restabliment de la democràcia, Catalunya és l'únic territori de l'Estat que no té llei electoral pròpia i, mentrestant, hem emprat l'espanyola. No deixa de ser curiós tenir les competències però no exercir-les simplement per que no interessa a alguns partits. Tan el tripartit com CiU estan d'acord que el punt de partida per al debat sigui l'informe elaborat per una comissió d'experts per encàrrec del govern el març del 2007. No ens hem d'enganyar, el rovell de l'ou, d'aquesta futurible llei és la proporcionalitat . Mentre uns defensen que els territoris tenen dret a representació els altres consi...

El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia. L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls , el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa. La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de...

Llegan los feriantes a la ciudad. Van de pueblo en pueblo, animando al personal. La rambla se llena de tenderetes alegremente adornados con luces y sonidos. Casi un año ha pasado ya y vuelve a estar aquí encandilando a la multitud. -jueguen, jueguen- se oye desde un puesto- un piloto o una muñeca chochona. -Algodón de azúcar- gritan más allá. Y como no, las garrapiñadas y el turrón, las llavecillas de caramelo y el carbón. El griterío, la música, las luces provocan el entumecimiento de la razón, la pérdida del discernimiento, aunque solo sea por un momento. No te dejan pensar, solo ver, solo oír. La feria ya esta aquí, con música y fanfarrias. Nunca como en esta ocasión- esto es lo que me parece- la campaña electoral se ofrece de esta manera, nunca, en definitiva, se ha vendido así. La ilusión está en venta. El futuro también. ¿Y por qué no? Claro que hay estilos para hacer las cosas y como digo, nunca antes había asistido a una campaña de chalaneo y chabacanería tal. ¿D...