Desencis: manca de transparència

Al llarg dels 25 anys de govern convergent, la contractació de parents, l'atorgament de contractes, els informes de no res per pagar els seu i d'altres corrupteles eren de domini públic.

L'oposició de llavors feia tot el possible per ventar els draps bruts del govern pujoliste i el seu sistema clientelar força estès encara que al cap i a la fi, sembla, que tothom considera un fet inevitable l'existència d'un petit espai per la corrupció institucional.

Quan arriben al govern les tres esquerres formant l'anomenat tripartit manifesten -tothom ho espera i ho exigeix de les esquerres- un altre estil de fer i de governar.
Mes honestedat, mes transparència.
Les formes són importants i s'hi posen i ho fan per escrit als pactes del Tinell.
Peró els papers són el que són i d'aquí allò de paper mullat.

Les primeres proves del continuisme en les formes varen ser els nomenaments. Tans o més càrrecs de confiança que als governs anteriors; nomenaments de parents a les altes instàncies institucionals -aquí s'hi van posar d'acord els tres partits a donar rellevància a la família, naturalment la pròpia- i les subvencions a grups afins per a finalitats no gaire d'interès públic.

Ara fa un temps van sortir, altre cop, noticies sobre el sempitern sistema de "pagar" a fidels. En aquesta ocasió mitjançant la formula d'encarregar informes i dictamens d'allò més inversemblants i d'una utilitat més que dubtosa, que s'amunteguen als despatxos del govern esperant que ningú no se n'adoni del malmetement dels cabals públics.

Estem en època de forta crisi. El premi nobel d'economia, Paul Krugman va qualificar l'altre dia la situació economica espanyola de “aterridora” i advertí que a Espanya es viura una situació molt dificil al llarg dels propers dos anys.

Mentre, aquests dies al Parlament l'oposició treia les vergonyes al govern que es nega de forma sistemàtica a lliurar aquests informes a la inspecció del Parlament. Ni Carod, ni Saura ni, ara el M.H. President s'han dignat a satisfer aquests requeriments democràtics que el mateix president del Parlament s'ha vist en la necessitat de exigir d'acord amb el reglament de funcionament del Parlament.

Doncs ni encara així ha estat possible. No es facilitaran els informes.

L'excusa manifestada pel govern és que l'anterior govern de CiU tampoc ho feia. Poca transparència.
Malgrat tot la sang no arribarà al riu ja que els de CiU tenen molt a callar de la seva època al govern.

Davant d'aquest cúmul de similituds en les maneres de fer dels governs anteriors i actuals cal fer-se alguna pregunta:

• quina es la característica del govern actual que el faci distingir de l'anterior en les seves formes d'actuar?
• quina honorabilitat, quina credibilitat pot tenir un govern que malmet diners en actuacions clientelars on els únics beneficiaris són aquests, els seus allegats?
• quina serà la sensació dels ciutadans que veuen la fondària de la crisis que han de patir mentre els seus mandataris contracten els seus familiars, subvencionen projectes escassament socials a entitats properes i malbaraten milions d'euros encarregant informes i dictàmens sense utilitat.

Les esquerres defensen uns valors clars que no són compatibles amb aquestes pràctiques clientelars i gens transparents. Els ciutadans són més exigents a l'hora de valorar les seves realitzacions per què desitgen creure i veure que les esquerres són diferents, i per això els voten.

Aquests tipus d'actuacions sols col·laboren a fer que molts ciutadans optin per inhibir-se de la política i deixar d'anar a exercir el seu dret democràtic al vot. Qui perd sempre és la credibilitat de la política i la fortalesa de la democràcia decreix.