Una nova etapa s'inicia a Badalona

El que estava previst que passés ha passat. Xavier Garcia Albiol, després de 20 anys a l'oposició ha aconseguit el que ningú s'imaginava que podes passar, convertir-se en el partit més votat pels badalonins.
Any rere any, el PP ha anat rascant vots dels barris socialistes. Els antics votants del PSC han canviat el seu sentit de vot. Potser no tant per qüestions ideològiques com per desencís cap el model implantat pel socialisme imperant a Catalunya. Governar la Generalitat de Catalunya ha generat més desencants que entusiasme entre els seus votants, per diferents motius. Haver de governar en coalició amb ICV i ERC ha estat un veritable problema de comprensió de les polítiques realitzades. Sembla que hi ha qui s'oblida de l'important vot constitucionalista que rep el PSC a Catalunya, i un pacte amb ERC no ha estat contemplat amb simpatia.
El detonant, o la gota que vessa el got, va ser la manifestació independentista en contra de les retallades contemplades a la sentencia del constitucional. Una manifestació que el PSC no va poder, ni saber, controlar i la visió del president Montilla liderant-lo, i sortint per cames ajudeu-me, va ser un punt d'inflexió en el pensament de molts votants que han deixat de veure el PSC com a representant del seu model de país.
D'altra banda hi ha qui s'ha estimat anar cap a un vot més nacionalista com CiU. És la sagnia del PSC, les dues animes que darrerament semblen més distanciades. Hem passat d'una interpretació en termes d'esquerres i dretes a un en termes nacionals. I això, no ens ho podem permetre com a país.

La crisis econòmica ha fet també la seva part en el desastre. El partit que governa en aquests casos sempre rep les bufetades. Però també hauríem de valorar l'actuació del govern de l'Estat que ha tingut un comportament que en ocasions a vorejat el populisme i moltes vegades l'intent d'ocultament d'una realitat visible per a tothom que ha deixat tocat a Zapatero.

Tot junt, fa que els votants hagin anat decantant les seves opcions cap a posicions més conservadores en la creença de que aquests tenen la solució als problemes que patim actualment. Primer ha estat CiU, desprès tot sembla indicar que serà el PP amb Rajoy de President.

En aquest escenari, Badalona, no ha estat del tot al marge, encara que aquí ha sorgit un debat abans inexistent que ha polaritzat la campanya. El problema de la immigració ha estat l'eix en la decisió de molt ciutadans el 22 de maig.
Albiol ha fet seves moltes de les queixes i reclamacions dels veïns i les ha convertit en el seu estendard. S'ha passejat pels barris i a explicat a qui l'ha volgut escoltar que ell sí treballaria per cercar solucions. I aquí és on ha badat el tripartit governant a Badalona. Contínuament han dit i diuen que han fet mota feina en aquest tema per resoldre el problemes visualitzats i denunciats pels veïns però o no ho han sabut fer arribar els ciutadans o simplement no han tingut èxit. Potser ni una cosa ni l'altra. També ha influït el poc filing d'en Serra amb la població i que on realment si ha tingut exit, ha estat a guanyar-se enemics. No ha estat el millor alcalde possible que podria haver presentat el PSC badaloni i això ha condicionat les dinàmiques internes i la visualització exterior.
CiU ha baixat ostensiblement, aquí a Badalona, la dreta amb possibilitats, com hem vist, és el PP per la pròpia idiosincràsia de la societat. I ICV fa temps que necessita d'un replantejament ideològic si no vol quedar com ERC. Que a mi ja m'està bé però que els temps que corren no van en aquesta direcció.
S'ha vist igualment un decantament del vot des de CiU i ICV cap al PSC com vot útil per combatre el discurs i les possibilitats de èxit d'Albiol. No te senti el discurs de Serra dient que ell ha salvat els mobles ja que ha repetit el nombre de regidors i ha tret més vots que la sra.Arqué. Encara no s'ha adonat de què l'han atropellat i està mort.

El PP ha guanyat. Les dretes han guanyat. Això és el que hi ha i el que hem d'acceptar. La singularitat de la campanya d'Albiol no ha fet possible un pacte PP-CiU, com el més natural. L'altre, el que proposaven alguns d'un tripartit PSC-CIU-ICVEUiA, no tenia massa sentit. Jo no hauria entès que mentre Mas es dedica a fer la feina que més tard farà Rajoy, ICV hagués pactat a Badalona amb ells. Contradictori en essència.

El temps, quatre anys, marcarà el futur de Badalona. Ara toca al nou alcalde posar en pràctica aquestes mesures que tants vots li han atorgat. La part econòmica, la menys visible serà igualment un índex de les seves possibilitats de permanència. No descarto que l'arribada del PP a l'Estat pugui oferir un increment de recursos per la nostra ciutat, ja que Badalona és objectiu prioritari de la política catalana del PP. Llavors igual estem en l'inici d'un canvi substancial en la composició política de la nostra societat.
Veurem.