Lo dicho: Res de nou

Com ja vaig aventurar al meu anterior post, al final, "sols pot quedar un". Estava escrit, però no als estels, sinó a les teranyines que acompanyen en el seu viatge un partit que albira el fons pensant que encara queda un bon tros per estavellar-se completament. Hi ha temps de girar cua i retornar a l'inici. Al final del recompte ha quedat fora del circuit l'altre candidat a competir a les primaries. Els seus avals no han passat la prova del cotó. Massa just vaig vaticinar. I així ha estat. Sols pot quedar un: el candidat de l'aparell, com sempre orquestrat des de l'empresa tubgsal . Una empresa que podríem convertir en un model exportable -ara que es necessita tant exportar- de control total d'un partit des d'una empresa de transports públics. Clar que això, certament, ja deu estar inventat a Europa. Fa riure, com l'encantador de serps, el flautista d'hamelin es dedica en la seva jubilació a fer d'adalil dels valors de la democr...