ETA solo mata

Novament el terror i la sang fan acte de presència dies previs a les eleccions generals.

Segons arribava la data del 9-M tots esperàvem que els terroristes -etarres o islamistes- no fessin un atemptat. Però si, al final han parlat de l'única manera que ho saben fer, matant.

Aquesta vegada ha estat un ex-regidor socialista de la localitat de Mondragon. Un home que com l'immensa majoria de càrrec electes no nacionalistes, li va caldre portar escorta. Ara, que ja no era edil municipal, no en tenia. ETA demostra amb aquest acte cruel i fred que te capacitat per matar, que no esta derrotada i que encara pot continuar fent dany. Pero la realitat, o la percepció que tenim els ciutadans és altra: els terroristes estan a les acaballes. Matar una persona com acostuma a fer ETA no es gaire difícil. Isaias Carrasco era un blanc perfecte, exactament igual que qualsevol de nosaltres. Sortia de casa, tranquil, per anar a treballar, entra al cotxe i, en aquest moment, totalment indefens, el gudari etarra, dispara cinc vegades. Igual que un tret al clatell, igual de covard i vil.

ETA ja no es res, ni condiciona res. I la seva estructura legal, amb el nom que sigui, tan sols conseguèixen perllongar el patiment del poble basc. És més sense la cobertura que els partits nacionals bascos els han donat i el continuen donant, els terroristes haurien desaparegut ja fa molts anys. És absolutament lícit, moral i legalment, la defensa de l'ideal independentista. El que no ho és és mirar cap a una altra banda perquè això, la violència, ens dona més arguments per justificar-la i reivindicar-la.

Avui és dia de votar i com va dir Sandra, la filla d'Isaias “El mejor homenaje que se puede hacer a mi padre es ir a votar”. Per demostrar als violents, als feixistes “hijos de puta” que la democràcia és mes forta que ells i que tots aquells que defensen les armes i no pas la paraula estan condemnats a l'ostracisme i a la marginalitat de la seva pròpia existència miserable.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Feliz 2014

Lo dicho: Res de nou

Cómo construir un partido de extrema derecha sin que se note