El PSC somos nosotros

El PSC somos nosotros

Doncs no podia ser d’altra manera!

Desprès d’estar amenaçant i d’amagar sense donar el cop el PSC s’ha tingut que menjar les seves “dubtoses” amenaces. Recalco la paraula dubtoses per què estava més que cantat que al final replegarien les veles.

El president Zapatero amb el seu to habitual de bon rotllo ha deixat clara de forma palmaria quina és la convicció i el pensament del PSOE respecte de la seva relació amb el PSC. “El PSC somos nosostros”.

Aquesta frase te més connotacions que no pas sembla ja que en un futur pròxim els socialistes catalans ja no podran anar amb aquella cançoneta de que el PSC és un partit independent del PSOE. Zapatero ha deixat les coses clares i que jo hagi llegit aquí ningú li ha desmentit.

Això es veia venir. Les dues animes existents al partit a Catalunya mai han estat fusionades, tan sols s’han travat com una amalgama, política que no social, per què com es comprova eleccions rere eleccions a les autonòmiques el PSC les perd, mentre que a les estatals, arrasa. Això ho diu tot de quin és el suport i la base social dels socialistes a Catalunya i malgrat que la casta dirigent, monolítica i monopolista, no ho vulgui acceptar, aquesta és la realitat: el socialisme català és PSOEcialismo.

Les característiques, però, de les relacions entre PSC-PSOE són especials. Sense aquest compromís per part del PSC de representació de tot el socialisme català potser aquí també haguéssim arribat a la confrontació entre nacionalistes i espanyolistes com es dóna al País Basc configurant un paisatge bipolar que en res hagués facilitat la creació d’una consciència pròpia de país assumible per tothom. Cap altre partit estava en condicions d’assumir aquesta responsabilitat. Per tant no s’ha de menysprear el mèrit d’aquest partit català (PSC-PSOE) en la consolidació i estabilitat d’aquest país.

Ningú es pot imaginar, ara per ara, una divisió entre les dues sensibilitats dintre d’aquest partit. El que cal per tal de que el PSC sigui assumit per tots els socialistes és reforçar el seu discurs esquerres-dretes i aprofundir en les polítiques socials i deixant de participar en les polèmiques nacionals creades per altres partits cercant el benefici propi a curt termini.

Els discursos segregacionistes dels últims mesos respecte del partit estatal, tan sols generarà que les properes eleccions catalanes siguin guanyades per CIU, davant de la consciència de molts votants socialistes catalans de que el PSC no els representa. Esperem que siguin llunyanes aquestes eleccions per donar temps a rectificar i fer oblidar aquesta disputa estèril i estúpida.