Un home, un vot

Tots els partits del Parlament van acceptar el passat dijous iniciar al setembre el tràmit del projecte de llei electoral que impulsa el Departament de Governació de la Generalitat. Curiosament, va ser una moció de CiU la que va donar peu a aquest nou impulsos per crear la ponencia que elaborarà la llei. La resta de grups van votar afirmativament.

Des del restabliment de la democràcia, Catalunya és l'únic territori de l'Estat que no té llei electoral pròpia i, mentrestant, hem emprat l'espanyola. No deixa de ser curiós tenir les competències però no exercir-les simplement per que no interessa a alguns partits.

Tan el tripartit com CiU estan d'acord que el punt de partida per al debat sigui l'informe elaborat per una comissió d'experts per encàrrec del govern el març del 2007. No ens hem d'enganyar, el rovell de l'ou, d'aquesta futurible llei és la proporcionalitat. Mentre uns defensen que els territoris tenen dret a representació els altres consideren que son les persones les que tenen els drets: un home un vot- diuen.
Aquesta última aposta és la que te més sentit des del meu punt de vista per que són les persones les que han de decidir sobre el seu futur i no pas el territori. No és de rebut que un vot a Lleida valgui el doble que a Barcelona. La defensa a ultrança de CiU i ERC dels vots dels territoris no te més sentit que el seu propi profit electoral. No els interessa ni la desigualtat que genera ni l'injust del plantejament. Però és clar ells tenen els seus feus als territoris menys poblats i menys urbanites! Això -en l'argot d'alguns- podria ser equiparable a una traició al país. Estimar el país suposa estimar les persones que són qui el conformen. Ells són els posseïdors dels drets. I ni CiU ni ERC els defensen. Els patriotes acostumen a parlar sols de la Patria com un ens idil·lic i utòpic a la vegada que amorf i ininteligible. Els paisans no entren en aquests plantejaments més que com una part accessoria.

Per això, la moció presentada per CiU té un munt d'hipocresia. Al llarg de 23 anys de govern amb amplia majoria, mai, ha estat interessada a presentar una llei per desplegar una reclamada competència. Ara , per què ho fa? Per no quedar com els dolents de la pel·lícula. Però, ja ho veurem, al final estaran -al costat d'ERC- més disposats a sabotejar la ponència per tal de que quedi en un no res i culpar els altres de que no tenen interès a desenvolupar-la. Tot just previsible.

Ha estat la proposta de ILP presentada per Ciutadans pel Canvi la que ha desencallat el tema al Parlament encara i que no s'ha acabat la recollida de signatures. I el conseller Ausàs els hi ha demanat que aturin la recollida de signatures entre la població civil. Per què aquesta petició tot just quan les signatures estan a punt de presentar-se? Segurament per no haver de reconèixer que la ciutadania cada cop està més allunyada dels polítics al veure que fan prevaler els interessos partidaris en compte dels interessos ciutadans. I per no haver de suportar la vergonyosa situació de veure's obligats pels ciutadans a emprendre un debat que ells no volen.