EL SOMNI MES ANTIC

Fa ja molt de temps havia cregut que la col·lectivització dels mitjans de producció era si no el més eficaç, si el més just i equitatiu del sistemes econòmics.
Avui penso, a la llum dels esdeveniments dels darrers decennis, que la socialdemocràcia és l'única possibilitat per desenvolupar una política d'esquerres factible. Tot això sense menysprear les meves velles concepcions.

“El món no serà més que una comunitat i que s'haurà d'escollir per dirigents els homes més savis. Tothom tractarà els fills dels altres homes com si fossin fills propis. La gent menysprearà el malbaratament dels béns. Ningú acapararà i es treballarà sense afany de benefici individual”. Són preceptes de l'antic confucianisme. Somnis humans que mai s'han materialitzat.


Per que posteriors pensadors creien en un model de societat on la racionalitat, el bé comú i la justícia social esdevenien puntals d'una transformació basada en la socialització de les rendes del treball. Model que ha estat considerat per alguns, no sols utòpic sinó, inclòs, immoral.

I, que ens proposen com model alternatiu? El capitalisme i el liberalisme. Un model on la llibertat és omnipresent i sense límits. La llibertat del més fort imposant-se als més dèbils. La llibertat dels poderosos contra els altres, no com a dret entre iguals. L'economia de mercat en la seva màxima expressió. Adam Smith assegurava que només la riquesa material fa la felicitat justificant l'egoisme com a virtut.

Avui contra aquest concepte conservador sols la socialdemocràcia és l'únic fre, tenint sempre en compte aquells vells somnis dels que ens van precedir pensant en el bé comú i la felicitat de les persones.