Setmana Independentista.

Portem unes setmanes on els defensor de la independència de Catalunya han fet una gran labor propagandística. De fet els darrers temps i sobretot a costa de la crisi, la causa fa furor. Cada cop són més els que s'apunten a la causa. Però també observo que és més per la moda i pels missatges repetitius dels defensors sobre l'espoli que no pas per un convenciment objectiu i intel·lectual dels arguments.


Al final s'imposen els budells o el cor. Ho entenc però no ho comparteixo. I, mentre, on són els defensors del federalisme? on són els seus argument? on són aquells que defensen els valors d'una Espanya federal? No hi són. Tenen por de que la moda els arrossegui. Ha vençut la defensa de la independència com a missatge politicament correcte. I ja coneixem que passa quan s'instal·la un paradigma d'aquesta mena, més val estar-se callat i mut.

D'altra banda el suport expres manifestat pel President Mas votant a la consulta popular tan sols ha aconseguit que el tan escoltat i pronunciat "desapego" comenci a tenir forma.  Forma molt diferent a la que es pretén amb la iniciativa. Comença a veure's un murmulli de divisió interna que de accentuar-se podria portar a Catalunya a la instauració de dos sectors enfrontats amb la conseqüent pèrdua d'arrelament de sentiments unicistas identitaris. Els de pertinença a Catalunya i els models de visió de la catalanitat estan en lloc. Un mal negoci en tot cas.


El mal negoci de la Independència
Una semana de pasión independentista