Sant Roc, un polvorí?
Els conflictes que ens troben a diari al barri de sant roc, no són flor d'un dia. Ho sap tot aquell que d'una manera o d'altra coneix el barri: els propis veïns, els dels voltants i els dirigents institucionals que poc o molt hauran passejat pels seus carrers.
Barri tradicionalment amb problemàtica social permanent que s'ha vist considerablement augmentada amb l'arribada de població estrangera que han ocupat aquells espais que altres col·lectius han deixat buits. La massificació i la competència pels recursos i les possibilitats de buscar-se la vida han enfrontat les diferents comunitats.
Els nous usos i hàbits juntament amb la diferent apreciació de l'ocupació dels espais públics d'uns i d'altres ha portat a nombroses confrontacions al llarg del temps difícils de solucionar.
La intenció del nou govern de expulsar els musulmans de la via pública els divendres per la seva utilització per resar és una mesura coherent: l'espai públic no es pot reservar de forma continuada per activitats privades. Però, desprès d'anys de la permissibilitat dels anteriors governs, ¿on situem aquest col·lectiu per què continuï amb els seus resos? De la nit al dia es trobaran sense lloc. Cal donar-los, encara que provisionalment fins que ells puguin trobar la solució al seu problema, una alternativa que no condicioni la vida social, cultural, esportiva de la resta dels ciutadans.
No està bé culpar el nou govern dels problemes del barri. Ja existien. I potser alguns s'haurien de mirar que no van fer o que no van fer bé, perquè sols cal mirar que el 50 per cent dels ciutadans del barri han donat el seu suport al PP a les passades eleccions municipals esperant una solució difícil de implantar. Cadascú ha d'assumir la seva part de culpa.
Les critiques dels partits a l'oposició no poden limitar-se a sortir als medis, s'ha d'aportar idees, encara que els veïns ja els han dit que arriben una mica tard.
Barri tradicionalment amb problemàtica social permanent que s'ha vist considerablement augmentada amb l'arribada de població estrangera que han ocupat aquells espais que altres col·lectius han deixat buits. La massificació i la competència pels recursos i les possibilitats de buscar-se la vida han enfrontat les diferents comunitats.
Els nous usos i hàbits juntament amb la diferent apreciació de l'ocupació dels espais públics d'uns i d'altres ha portat a nombroses confrontacions al llarg del temps difícils de solucionar.
La intenció del nou govern de expulsar els musulmans de la via pública els divendres per la seva utilització per resar és una mesura coherent: l'espai públic no es pot reservar de forma continuada per activitats privades. Però, desprès d'anys de la permissibilitat dels anteriors governs, ¿on situem aquest col·lectiu per què continuï amb els seus resos? De la nit al dia es trobaran sense lloc. Cal donar-los, encara que provisionalment fins que ells puguin trobar la solució al seu problema, una alternativa que no condicioni la vida social, cultural, esportiva de la resta dels ciutadans.
No està bé culpar el nou govern dels problemes del barri. Ja existien. I potser alguns s'haurien de mirar que no van fer o que no van fer bé, perquè sols cal mirar que el 50 per cent dels ciutadans del barri han donat el seu suport al PP a les passades eleccions municipals esperant una solució difícil de implantar. Cadascú ha d'assumir la seva part de culpa.
Les critiques dels partits a l'oposició no poden limitar-se a sortir als medis, s'ha d'aportar idees, encara que els veïns ja els han dit que arriben una mica tard.
Comentaris