ELS CATALANS DE SEMPRE I ELS ALTRES...

Avui a TV3 ha estat entrevistada Carme Forcadell presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, organitzadora de la marxa independentista de demà dia 11 de setembre.

M'ha semblat una entrevista senzilla i clara en els seus plantejament:

• “Tothom que vindrà a aquesta manifestació que sàpiga ara que el comptarem com a independentista”
• Que passarà el dia després: Ens enfortirem com a poble que veurem que som molts i que tots volem el mateix i sortirem amb més ganes de continuar treballant per la independència.
• El President prendrà bona nota i en pocs mesos hi haurà canvis radicals en la política catalana.
• El 51% voldria un referèndum.
• Per ser català no s'ha de renunciar a res.
• Comptem a tothom.

Malgrat tot és el mateix discurs que hem sentit sempre sobre els motius que ens haurien de portar cap a la independència.

He trobat de tota manera un plantejament arcaic sobre el ser català. Parla en un moment determinat de la entrevista dels catalans de sempre i els altres...

Continuen alguns amb el mateix concepte de que per ser català s'ha de pensar com ells.

Que deu voler dir amb “els catalans de sempre? No sap que a Catalunya fa ja molts anys que s'ha consolidat com a terra de mestissatge. Coneix quants prohomes de Catalunya tenen arrels a la resta d'Espanya?

Ser català no es qüestió de naixement – som una terra de pas- ser català és un sentiment. Aquesta gent no s'assabenta. I si voleu que us digui no m'importa un rave. Fa anys que vaig superar aquesta qüestió.

Personalment no soc independentista, però no em preocupa ni em fa por això. El que em preocupa es el model de societat i el consens en aquest model. Quan la gent tingui clar aquests conceptes potser, dic potser, a alguns (als altres?) no els preocuparia tampoc.