El partit que oblida els seus
Són a tocar de les 10:30 hores. Els empleats del tanatori de Can Ruti avisen els familiars de què és l'hora. Venen per endur-se el cos exposat a la sala 5 d'un vell militant socialista badaloní. Allí, sol, amb el fèretre tancat, jeu mort el cos de l'Eustaquio Granados. És un moment trist i dolorós. El seus el ploren aferrant-se a la caixa com si no volguessin deixar-lo anar. Saben que és la darrera vegada que sentiran a prop el seu cos estimat. M'hi havia trobat amb ell tot just feia una setmana abans prop del metro d'Artigues. Vam parlar de coses intranscendents com solien fer. Coneixedors de les malalties del cos, sempre ometíem entrar a fons en el tema. Penso, que ho portava amb valentia i que era d'admiració. Dilluns 20 vaig rebre el missatge via SMS: 'Eustaquio ha muerto” -deia concís.. Em ve al cap la historia militant que ens va unir durant molts anys al PSC malgrat algun distanciament per qüestions internes de partit i que avui em semblen simplement ...