Tret de sortida per la Iniciativa Legislativa Popular

El divendres passat divendres dia 4 es va celebrar a l'Ateneu Barcelonès l'acte organitzat per l'associació civicopolítica Ciutadans pel Canvi (CpC) que obria la campanya sobre la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que promou a favor d'una llei electoral catalana pròpia.

L'objectiu d'aquesta iniciativa seria complir una competència estatutària de Catalunya des de 1979 que a més, figura als pactes de govern del tripartit (el del Tinell y el de la Entesa). Tal com va dir la presidenta de CpC, Carme Valls, el Parlament va encarregar un informe a un grup d'experts per que elaboressin l'esborrany d'una llei catalana però que, per conveniències o millor dit per no conveniència, resta tancat a un calaix del Parlament. CpC es proposa recollir el guant amb aquesta iniciativa.

La proposta, que aposta per un sistema que doni més capacitat de decisió als electors a través de les llistes desbloquejades amb vot preferent, va rebre el suport de l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall i d'altres membres de CpC i de la societat civil i política. La proposta, però, incomoda el PSC ja que no li fa gràcia allò de les llistes obertes ni allò del “Parlament acordió”. Tampoc sembla que Iniciativa la vegi oportuna. D'altra banda CiU i ERC s'hi oposen per manifest interès electoral: la present llei beneficia el voto rural justament on tenen el sustentament tant nacionalistes com republicans.

A la seva intervenció Maragall defensà les llistes obertes i les primàries com a forma d'elaborar les llistes electorals, front del domini de les executives dels partits vigent actualment.

” Que no siguin les executives del partit les que dominin definitivament sobre les posicions dels candidats”

“Així els candidats tindrien singularitat i s'ho haurien de treballar personalment”.

Va considerar que són mesures absolutament necessàries i un dret dels votants.

Això, que es pot percebre com una aposta de democratització del sistema, posa dels nervis als aparells dels partits, que perdrien la capacitat que tenen ara de confegir les llistes en l'ordre que més els interessa a ells. L'ordre d'aparició en una llista, no és un tema menor, és l'ordre d'importància de cadascú dins del partit. D'aquí el neguit.

A la seva intervenció Maragall va demanar també al CpC que “algun dia faci valer els seus vots decisius al Parlament, tan necessaris en aquests moment per què el tripartit tingui la majoria absoluta. Va assegurar també que tenen la paella pel mànec i va assegurà que tenen la possibilitat de fer-lo. Ho va dir en referència als cinc escons de la associació dintre del grup PSC-CPC: Francesc Boya, Josep Maria Balcells, Antoni Comín, Rosa Maria Ferrer y Mohammed Chaib.
També va defensar les primàries assegurant que si dos del mateix partit es barallen es percep com si es trenques una religió. “no és cap pecat”que n'hi hagin de primàries.

Les continues crides de Maragall a CpC per què actuïn de forma més autònoma del Gran Germà PSC no tenen moltes probabilitats de se escoltades. Ja ho hem vist en èpoques anteriors, com quan va fer una crida a presentar-se a les eleccions generals al marge de PSC. Llavors es va queixar de que “Ciutadans pel Canvi, no omple el buid polític actual. Llàstima!...”
La proposta és clarament mediatica ja que l'aprovació d'una llei electoral requereix d'una majoria reforçada que faria necessària la participació de CiU. Per tant, encara que s'aconseguís portar al Parlament la Iniciativa i es portés a un debat i aprovació d'aquesta llei hauríem de veure quin redactat en sortiria.

Però serveix per incitar al debat dins de la societat i a reforçar el coneixement sobre els plantejaments d'associacions com la nostra.

D'altra banda, també seria necessari regular el funcionament intern dels partits i altres organitzacions que les fes obertes, democràtiques i transparents. Cosa que actualment no succeeix a la majoria de partits ni associacions de diversa naturalesa. Organitzacions creades a contracorrent dels funcionaments orgànics d'altres partits s'han vist com acabaven enrocant-se en sí mateixes i acabant retallant els drets i la democràcia als seus interiors en benefici de la clase dominant. Existeix molta hipocresia en aquestes organitzacions que criden de portes enfora la defensa dels drets i valors pels ciutadans però els neguen al seus militants i socis.